FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'afinar; l'efecte. Quant ha costat l'afinació del piano? Canta amb molta afinació. Escala o referència de nivell de freqüència en què s'afina un instrument. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que incuba. Granota amb sac incubador. Aparell en què els ous són covats artificialment. Aparell per a mantenir durant un quant temps, a una temperatura convenient, els infants prematurs. [...]
pas. Per exemple: Prefereix parlar amb la directora que (no pas) amb els treballadors.
Amb oracions subordinades introduïdes per abans que. Per exemple: Començarem a cuinar abans que (no) arribin els convidats. Ara bé, quan no hi ha la conjunció que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: Fes-li la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està més avall que cap altre, molt avall, quant a mèrit, importància, etc. Un home d'ínfima condició. Vi d'ínfima qualitat. Preus ínfims. En mat., la més gran de les fites inferiors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oposat quant a l'ordre, l'efecte, la relació. Col·locació inversa dels mots. Proposició inversa d'una altra, com A és B i B és A. En geom., que presenta inversió amb un altre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi, gràcia, exempció, de què frueix un cos polític, una autoritat, una persona. Les prerrogatives de la corona. Facultat important o privativa d'alguns dels poders estatals, quant a llur exercici o relació amb els altres poders. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En certs jocs, invitació a apostar un nombre de punts convingut o una quantitat determinada. Tenia bones cartes i va fer un fort envit. Conjunt de cartes que permeten d'envidar. Tinc envit. Quant tens d'envit? Oferiment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de lleuger, especialment quant als moviments. Córrer amb lleugeresa. La lleugeresa de les seves mans. Volubilitat, inconsistència, manca de reflexió en fer una cosa. Obrar amb lleugeresa. Acte propi de la persona lleugera. Són lleugereses que es paguen car. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nen a pensió. Posar-se alguna cosa al cap. Posar diners en un negoci. Tu hi posaràs els diners, i jo, el treball. Posar ordre en els seus afers. Posar un nom a algú. Posar preu a una cosa. A quant me'l poseu, el quilo de raïm? Posar obstacles a una acció. Posar en dubte una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de dir o de pronunciar un discurs, versos, etc. Una dicció clara. La dicció d'un orador, d'un actor. Professor de dicció. Manera de dir quant a la justesa i a l'arranjament dels mots. Dicció pura, elegant. Mot1 1 1. [...]
